Exemple d'un dia feliç

Cadaqués, com vaig apuntar al blog del vell amic, és el poble on el temps hi fa la migdiada sense pressa. Caminant pel passeig agafem la prespectiva d'un anunci de cervesa i comencem a pensar en l'adolescència robada, en els anys perduts per la necessitat de portar la vida que els altres esperen de tu. Sustentar la moral recte per por de trencar cintures. El dinar va baixant amb una visita a Portlligat on l'espectre absurd de Dalí impregna els gestos dels banyistes que llancen pedres intentant raspar l'esquena de la mar calmada. En Miquel es banya mentre jo observo dos noiets que intenten atrapar una abella amb una xarxa de pescar peixos. És absurd però bonic. L'abella sempre s'acaba escapant, i la veritat, és morbosa perquè provoca els briballs per tornar ser atrapada i fugir. Escapar del perill excita les hormones. El llibre de Josep Pla sobre Cadaquès està a sobre la tovallola, en Miquel arriba del bany i parlem de l'afició alcohòlica de Pla, de Castellet, del Cervantes de Borges, del costat fosc de Rafael Alberti i de les primeres nòvies que per cert, no llegien ni Pla, ni Borges, ni Alberti. Deixem Portlligat i anem al Cap de Creus. El dia acaba a dalt d'un penyasegat amb els braços en forma de creu deixen que la tramuntana ens impulsi perillosament cap al sacrifici. Un gran dia? No. Un dia feliç.