Una nit memorable a l'exili

Cotlliure és l'espai on la veu del poeta va enmudir perquè els seus versos passessin a l'eternitat, on la seva mort va personificar el drama d'un poble fugint nord enllà esquivant les bales d'uns vencedors sense estòmac. De totes maneres, durant una nit a l'any, la seva vessant dramàtica d'arrel machadiana s'aparta per deixar pas a la batalla de jocs artificials que enlluernen una platja amb milers de persones buscant formes amagades en els petards que encenen les mirades lascives dels adolescents. L'espectacle de colors obre les portes a una nit on uns joves viuran un concert d'un grup de versions des del mateix escenari, llençant-se entre la gent perquè aquesta les transporti durant uns metres. L'ebrietat porta a la confiança total amb el proïsme. Tres carrers més enllà, en un descampat on la pols emboira l'improvitzada pista de ball, les samarretes volen a l'aire i unes muses principiants vestides amb l'uniforme de l'USAP, ballen cançons americanes a sobra una caseta prefabricada que fa de podium improvitzat.

Els bars són oberts i els milers de persones que han hagut d'aparcar al cotxe a dalt de la muntanya debut a l'aglomeració, s'han repartit pels diferents locals respectant estrictament la franja d'edat. La nit hagués estat divertida si no haguèssim vist, passejant per la platja per gaudir la opacitat nocturna del Mediterrani, una banda tocant valsos a dintre l'aigua. Els músics anaven despullats i l'aigua estava freda. La nit va deixar de ser divertida per passar a ser una nit memorable a l'exili.