La excitació del vot

He anat a votar i no m'he excitat. Mireu que m'he esforçat, he amarrat a la meva dona i he començat a pensar que tiràvem la urna a terra i escampàvem tots els sobres, però res. El president de la mesa, un senyor de mitjana edat amb una barba pollosa i amb certa olor a naftalina tampoc ajudava, però es clar, veient el vídeo dels sociates pensava que potser seria possible i tindríem una orgia sexual al mig del col.legi electoral. Ja us ho dic jo, res de res. Tot normalitat, aquell amb cara d'espanyol espera la pija que parla castellà per poder agafar la butlleta del PP, els papers de Convergència baixaven ràpidament mentre la gent es mirava amb cara de "Voto en Mas perquè qui vols que voti?", en fi, gent convençuda amb ganes de canviar el país, si fa no fa, com els del PSC, que ja portaven el vot amagat perquè un pot acceptar que és imbècil però és millor fer-ho en la clandestinitat, els que encara votaven ERC ho feien convenuts, i n'he vist un parell agafant papers de Solidaritat perquè la consciència els hi demanava fotre un cop de puny a la taula. Per què no parlo d'Iniciativa? Perquè em tocava anar a votar a Palau i no he enganxat a cap d'aquests burgesos cansats de menjar croissants per esmorzar amb necessitat de protegir les foques. En fi, que fins i tot amb això els socialistes ens han fotut el pal, hem anat a votar per veure si queia alguna cosa i res de res, a casa amb la cua entre cames i el país camí de la ruïna absoluta.