Andreu Nin i els morts sense memòria

El president de la Segona República durant la Guerra Civil, el socialista Juan Negrín, va manifestar que Andreu Nin, braç fort del POUM, partit trotskyista enfrontat directament amb el PCE que rebia ordres directes de Stalin, va fugir de la presó d'Alcalà de Henares gràcies a l'ajuda dels seus amics de la Gestapo. La versió real dels fets i sembla que demostrable amb l'anàlisis de cadàvers trobats amb fosses comunes, és que Andreu Nin fou assassinat a la mateixa presó per membres del Partit Comunista i que el Govern de la República va intentar tapar els fets.

En aquesta època de recuperació del passat, com si algun moment l'haguèssim perdut, es vol fer memòria sel.lectiva en base un pensament maniqueista que divideix les persones no pels seus actes sinó per la seva ideologia. Un comportament molt perillós perquè aquesta fou la base del Feixisme imperant a Espanya durant trenta-sis anys. Amb aquest comportament s'estan silenciant assassinat ideològics i selectius que varen tenir lloc dintre el mateix bàndol republicà com el del trostkyista Andreu Nin. Però es clar, és perillós remenar la merda quan encara tens algun dinosaure que rep premis honoris causa que podia tenir la consciència esquitxada de sang d'algun camarada dels que creien amb l'heterogeneïtat de la revolució universal i no amb l'homogeneïtat del model stalinita.

Millor seguim tots callats i ja parlarem quan els dos que molesten, un per cada bàndol, hagin estirat la pota i poguem viure en pau amb el nostre passat, sempre i quan els progres que queden entenguin que la Guerra Civil fou un conflitcte d'extremismes que la única Espanya que va sortir perdent fou la minoritària, la democràtica, la liberal, la que com diu Cercas, ens ha posat les arrels del nostre present.

PD: Per cert, com diu el Manuel Trallero ""Barcelona tiene, también, un “déficit historic i un deure pendent” con las víctimas de las checas. Muchas de ellas lo fueron por el simple hecho de ir a misa o de ser anarquistas". Aquí va rebre tothom i és hora que ho reconeixem.