Quan podré deixar de ser un fatxa?
Resulta que si poses en dubte el concepte de dret a adoptar que diuen tenir els homosexuals perquè defenses que ningú, ni els heterosexuals, tenim dret a adoptar sinó el nen té dret a ser adoptat i per tant tenir el millor, ets un fatxa perquè treus drets als homosexuals, quan la única cosa que fas és intentar discutir la correcta utilització de les paraules. Si més tard defenses que s'estan frivolitzant el tema de l'avortament i que s'està entrant a una dinàmica que l'avortament es fa servir com a mètode anticonceptiu, i que són dues coses molt diferents, ets un fatxa que no respectes els drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos. Si finalment intentes defensar l'opció dels pares de poder triar l'educació que creguin conveninent pels seus fills, ets un fatxa que vols donar força els sectors privats i desprecies allò públic. Finalment, si parlo català enlloc de parlar castellà s'em deixa de titllar de pepero i passo a formar part de la colla de pringats d'en Duran i els seus no-amics sense feina. No ho sé, tinc la sensació que el dia que deixem d'utilitzar etiquetes generalistes que no ens defineixen i discutim els temes que ens enfronten sense sortir de la temàtica i valorant-la per si mateixa, el país anirà molt millor. Fins llavors, jo seguiré sent un fatxa perquè intento discutir si no ens estem equivocant amb tot el que estem fent, i ell, seguirà estant orgullós que els anarquistes governessin aquest país durant la Guerra Civil.
Comentaris
Bo, sincer, i perquè no dir-ho OPARRA! xD
ara fora konyes molt bo!
Tots veiem la palla a l'ull de l'altre però no la viga al nostre. Entre fidels de la “prela” és molt comú assenyalar a gent (polítics majoritàriament) com a massons. Això ho he sentit dels més grans. Entre els més joves doncs predominen els apel.latius hippy, brut, etc.
Les opinions són nombroses, i totes són apreciables sempre i quan estiguin exposades amb educació i respecte (tal i com tu ho fas). El que és més difícil és saber qui te la raó. Sobre aquest tema hi ha un article del jesuïta González-Faus a LaVanguardia d'ahir anomenat “el sueño de la razón” que no te desperdici.
I parlant de jesuïtes, molt bona ressenya la de la biografia del pare.Arrupe. Jo em vaig llegir el seu llibre “yo viví la bomba atómica” on parlava de la seva experiencia com a metge i sacerdot durant aquell fatídic 6 d'agost a Hiroshima. M'agradaria acabar amb una reflexió seva molt adient per aquest temps quaresmal i per als que no ens podem estar de dir mai el que pensem.
“Es difícil el silencio. Hay que experimentarlo periódicamente para lograr el reencuentro de la persona que somos: centro de decisiones. Es, ante todo, defensa necesaria de la persona y de la personalidad frente a los ataques a los que estamos ininterrumpidamente sometidos desde fuera; mil vientos de doctrinas, ante ellos, ni dejarse llevar ni anclarse en el pasado buscando seguridades falsas.”
Sobre el llibre de l'Arrupe, fa temps que el tinc apuntat i em sembla que m'acabes de donar l'empenta necessària per llençar-m'hi!! Gràcies Anònim...jejeje...
Rafel, parla d'algun tema seriós però no perdis mai el teu esperit... sabria greu.
Ignasi, m'ha encantat el comentari perquè l'he llegit amb el to de veu que faries servir i he rigut molt!!
Montse, no he deixat mai de fumar per tant no sé què s'ha de fer, però pels companys de feina que ho han deixat un dia per l'altre, només veig que tenen decisió i fermesa... no dic que tu no en tinguis,eh??
Una abraçada trempats/ada i anònim/a!!!