Michael Stipe, una veu.

És un d'aquells personatges del panorama musical que és quelcom més que un cantant: és una veu. Michael Stipe és l'últim representant d'una sèrie d'artistes com Dylan, Springsteen, Geldof, Young, Waits... que no només tenen presència a dalt de l'escenari, sinó que amb els seus concerts intenten remoure l'intel.lecte de les persones i crear un home nou que caigui en la catarsis de la seva música.

El líder de R.E.M sembla que es sent més còmode parlant de la necessitat de recuperar l'espiritualitat com a naturalesa de la persona que donant voltes a l'escenari amb el megàfon cantant els primers acords de l'explosiva Orange Crush. Per això suposo que les lletres de Michael Stipe són aquelles que van més enllà i defugen dels tòpics del pop anglès que tant mal ha fet a la música anglosajona i americana. Ell ens dóna molt més i alimenta l'esperança d'aquells ingenus que volem creure que amb la música podem canviar el món, més que res perquè les cançons de R.E.M han ajudat a millorar moltes persones. Deixeu d'elogiar Stipe i deixo que parli ell: M'en vaig a escoltar Accelarate, el nou disc de la banda americana amb la que han tornat a la sonoritat dels seus orígens. Everybody here, comes from somewhere.