L'humor adolescent

Avui hem anat d'excursió amb els alumnes de 2n d'ESO per visitar una fàbrica tèxtil amb tota la màquinaria que es conserva, i entendre una mica millora l'impacte de la Revolució Industrial a Catalunya. La qüestió és que el guia, un noi molt trempat, ens ha ensenyat un tipus de tela extranya tot dient "Aquesta tela avui en dia, segur que no la veieu perquè només es fa servir per les sotanes dels capellans". Jo era l'únic professor i els dotze alumnes que hi havia amb mi m'han mirat com esperant una resposta per part meva que semblava evident però no sabia si era necessària. En fi, he acomplert els desitjos dels meus alumnes i he dit "Nosaltres si que les veiem perquè a la nostra escola tenim mossèns". El monitor, amb tota la normalitat del món ha preguntat "Ah! Sou dels Maristes?". Una vegada més tots els alumnes s'han girat per mirar què contestava i he estat molt directe, "No, som una escola de l'Opus Dei". En aquest moment la cara del guia ha canviat de cop, no ho sé, he quedat sorprés com el seu rostre amable s'ha tensat i ha dit "Molt bé, continuem que amb cinc minuts estem". El millor de tot ha estat un alumne meu que s'ha acostat i picant-me amb el colze m'ha dit amb veu baixa "Ha vist Sr.Bayer, el hippie aquest s'ha acollonit!". Just en aquell moment m'ha començat a agafar el riure fluix i no l'he pogut abandonar durant la resta de la visita. L'humor adolescent, us ho ben asseguro, a vegades és d'una sutilesa que molts adults desitjarien tenir per poder lligar millor.