Bienvenidos al Norte

M'havien recomenat la pel.lícula que la Kate Winslet aspira a guanyar l'Oscar però la seva condició de drama ens va fer tirar enrera. L'escollida fou Bienvenidos al Norte (Bienveneu chez les Ch'tis) i la satisfacció al sortir de la sala equiperable a la del dissabte passat sortint del Camp Nou després d'haver presenciat el xou de Messi i els seus amics: alegria, benestar, buen sabor de boca...

La trama és bastant simple, un carter és enviat al nord de França en un poblet perdut a la frontera amb Bèlgica per realitzar les tasques de director de l'oficina de correus, pel que he entés i perquè ens ajudi a entendre el concepte francés del nord, és com si un treballador de Barcelona o Madrid l'envïin a treballar a Jaén. Et cagues amb tot. La qüestió és que la pel.lícula relata l'etapa d'integració d'aquest home al nou territori amb episodis molt divertit i entrenyables. No hi ha efectes especials ni assassinats, sinó diàlegs i situacions grotesques provocades per la necessitat de compartir vivències amb gent nova per no sentir-te sol en terres estranyes.

La pel.lícula és una comèdia que va més enllà del simple entretaniment perquè aconsegueix conmoure en molts moments sense caure en el recurs fàcil de home mira a la dona, la dona mira a l'home, la lluna els il.lumina, s'abraçen, es van un petó i... comença a nevar neu llençada pels seus amiguets des d'un teulat pròxim... Deixant a banda tonteries hollywoodianes, l'amistat entre els treballadors de l'oficina i el punt humà de la relació entre ells, gent normal i corrent, és el que aconsegueix emocionar-te: una amistat cotidiana.

En fi, no parlo més de la pel.lícula perquè sinó no l'anireu a veure, una comèdia que val la pena per riure i sobretot, per sentir-te bé.