Tú no te mereces ni un epigrama

Durant uns mesos vaig tenir de llibre de capçalera Epigramas d’Ernesto Cardenal, poeta nicaragüeny que fou ministre de cultura de la victoriosa revolució sandinista, i que dimití per ètica personal al veure com els mandataris sandinistes traïen els ideals igualitaris de la revolució. Cardenal, que compagina a la seva poesia la temàtica amorosa, mística i política, va escriure durant la seva joventut aquest seguit d’epigramas on podem veure els diferents traços de la seva poesia posterior. De tots els epigramas, em quedo amb el del títol del post, i amb el que tinc clavat a la meva habitació i el llegeixo de tant en tant per recordar-me que l’amor no té límits.

Yo he repartido papeletas clandestinas, gritando; ¡VIVA LA LIBERTAD! en plena calle desafiando a los guardias armados. Yo participé en la rebelión de abril; pero palidezco cuando paso por tu casa y tu sola mirada me hace temblar.

Haig de confessar que moltes vegades l’he fet servir a bars de nit per intentar semblar un home culte i diferenciar-me dels guapos que només fan servir el físic per seduir. Sempre he dit que el vaig escriure quan tenia catorze anys durant una classe de Física. De totes les noies que han sentit la historieta els últims quatre anys, només s’ho ha cregut una danesa que no entenia el castellà. Ja sé que penseu, no me merezco ni un epigrama.