Els cementiris de Kierkegaard

Avui al migdia m'ha vingut a la memòria aquella tarda del mes de juliol a Copenhaguen que vaig passar-me donant voltes per tota la ciutat buscant el cementiri on hi resposava l'autor pel qual m'havia enamorat de la sirena danesa. Jo només tenia un mapa que m'havia donat el meu amic pigcheek i el veia plegat de creus on podia llegir Kierkegaard, per tant, està clar que en algun d'aquells llocs havia d'estar enterrat el filòsof, fins i tot era problable que el poble danés, acomplexat per la seva manca d'història filosòfica, haguessin repartit les diferents rel.líquies culturals de l'autor de Either/or per intentar encomanar a la població el seu tarannà de dubte verídic.

La qüestió és que al vespre vaig haver visitat tres cementiris i ni rastre de Kierkegaard. Em sentia estúpid buscant per les ciutats del morts una simple làpida de pedra per fer el mateix exercici de paternalisme intel.lectual que feren la generació de l'Escola de Barcelona amb Machado a Cotlliure. Buscava anar d'intel.lectual i era un pringat perdut en un país on els hi donava per fer un festival de Jazz a la llum del sol.

Com molt bé heu deduït, cosa que no vaig fer jo i que va provocar que no entengués el motiu de la meva confusió fins l'explicació que vaig rebre de la pastora protestant del poble de Gentofte, Kierkegaard en danés vol dir cementiri, i Kiekegaard estava enterrat a un recinte al costat de l'esglèsia catòlica on vaig anar a missa durant la meva estada a Copenhaguen. Em vaig emocionar perquè vaig pensar que era la història més bonica que m'havia passat fins llavors. La primera paraula danesa que vaig aprendre va ser kierkegaard i volia dir cementiri. Us dono la oportuniat de dubtar de la història, seria un comportament molt propi del vertader Kierkegaard.