El dia que Franco va entrar a Girona

Llegint sobre la primera de les tres visites que feu Franco a Girona he trobat una anècdota curiosa que ajuda a entendre la irracionalitat dels règims totalitaris. El tio Paco va arribar a la ciutat el 29 de gener del 1942 com a part de la gira catalana que el portava a les diferents ciutats del Principat fent actes propagandístics que amagaven les penúries de la postguerra. Els funcionaris de la ciutat varen fer instal.lar una tribuna a la cruïlla de Jaume I i el carrer Nou des d’on el dictador (no escric tant el nom perquè se’m fan nafres als dits) saludava a tots els membres del Movimiento que desfilaven. La qüestió és que tots els balcons de la ciutat presentaven un aspecte totalment festiu per rebre la presència d’aquell que fou enviat per la gràcia del seu déu, però el vertaderament impactant, és que el governador civil de la ciutat Paulino Coll, havia redactat una nota dies abans que deia el següent: Se pone en conocimiento a todos los gerundenses que con motivo de la visita en nuestra ciudad el 29 de S.E. el Jefe del Estado el Generalísimo Franco, el miércoles dia 28, a las 10 de la manyana, deberán estar engalanados sin excepción, todos los balcones y ventanas. A partir de dicha hora será severamente sancionado el incumplimiento de esta orden. En fi, era difícil comportar-te de forma lògica en un país que era un projecte de país i on no hi havia la lògica més evident. Aquesta fou la nota de benvinguda als ciutadans de Girona el dia abans que Franco va entrar per primera vegada a la ciutat. PD: Per cert, parlant de la postguerra, us recomano la dolçor materna del conte La barra de pan de Manuel Rivas, em sembla que es troba al llibre Ella, maldita alma.

Comentaris

Molt bo, en serio

sempre és simpàtic veure històries de la teva ciutat, ja et veig organitzan el cicle d'història aquell de bell-lloc al pas que vas
Frank Bayer ha dit…
Merci Ignasi!! El millor de tot és que en Franco, després de l'entrada del bisbe Narcís Jubany el 1963 (bisbe no molt afí a la dictadura) no va tornar més a la ciutat a pesar d'haver passat dues vegades per les rodalies. És curiós... quan s'estar on s'ha d'estar tot va bé!!
Marc Cassany ha dit…
La meva àvia em va explicar que en una d'aquestes visites varen fel-si posar la bandera espanyola al balcó. Ella no en tenia cap i va agafar un senyera i la va doblegar, però en comptes de quedar vermell-groc-vermell, es va colar i la va penjar groc-vermell-groc. Un acte involuntari de insuburdinació exquisit!
Frank Bayer ha dit…
Ostres Marc, m'encanta aquesta història, m'hagués agradat explicar-ho a la ràdio perquè ens vàrem preguntar com ho deurien fer la gent que no tenia bandera espanyola. Ho puc explicar el següent? Quedaré com un campió!!!

Entrades populars