Carta oberta al meu ex-amic Miquel
Estimat Miquel, com diu la cançó, Fa molt temps que no sé res de tu, però el teu rastre no se l'ha emportat ni un vent fred vingut d'Escòcia ni un piròman calb amb dèries hippies, sinó un motiu fosc pel qual ignoro però pel que has decidit apartar-me de la teva vida. Segons m'ha arribat, com molt bé saps a Girona tot se sap, estàs exercint d'advocat i sembla que tot et va prou bé, la gent et veu mudada pel carrer i amb certes mancances capil.lars que simbolitzen la serietat dels teus actes.
Sempre he pensat que et va molestar que fos més inteligent que tu, que aproves mates i tu no, que lligues més que tu, que tingues més amics que tu, però mai vaig arribar a sospitar que per aquests motius m'apartaries de la teva exitosa vida i em tracteries com un d'aquells pollosos dels que tant reiem quan èrem amics.
Aprofito el ressó mínim de la pastanaga verda, de la que veig que t'has fet misteriosament seguidor, perquè potser t'arribarà que he fet una carta pública en la que et demano que tornis a ser amic meu, que miraré de ser una mica pitjor amb tot perquè et puguis sentir una mica millor al meu costat. T'adjunto una foto dels nostres temps feliços perquè t'entri una mica de nostàlgia i decideixis trucar-me, el meu número, per si l'has borrat, és 6610994 i dos números més.
Una abraçada ben forta del teu ex-amic que et recorda quan veu la nostra foto al fons de l'escriptor de l'ordinador que tu no em vas regalar.
Frank
Comentaris
Adéu AMIC a tu si que et puc dir AMIC, AMIC, AMIC...jeje...