El món invisible de Monzó

Quins són "los renglones torcidos de la realidad"? La resposta està a cadascun dels contes de Quim Monzó, que no s'esgoten per molt que els llegeixis obsessivament mentre tornes a la naturalesa allò que generosamen t'ha brindat en forma de pastanaga. D'una situació quotidiana que t'ajuda empènyer el dia per arribar a dormir sense cap necessitat de qüestionar-te res del teu entorn, en Monzó troba perfectament l'escletxa deixada per descuit des d'on podem espiar les misèries diàries i repetides d'aquells que viuen perquè tenen por de morir-se: Les passions desmesurades que ens mostren el patetisme del que es creu algú prou important per dominar la naturalesa.Per això em fascina en Monzó, perquè ens dóna un prisma de la realitat només preceptiple per aquell que és capaç de mirar amb ulls diferents a la resta i escriu molt millor que la resta, i en aquest segon grup de "resta" em refereixo als escriptors. Perquè des d'un punt de vista formal en Monzó també està un esglaó per sobre. Us deixo que necessito anar al W.C i m'espera la meva tercera lectura de Mil cretins per tornar al món invisible de Monzó que és més real que cap altre. PD: M'ho he pensat bé i vull que entengueu que escric amb català però us haureu de prendre la molèstia de provar el traductor aquest que he trobat a veure com va. Avui és dia de proves. Intentaré amb alemany a veure si ho tradueix bé...