La resurrecció de la poesia

Un filòsof que no va passar mai de ser una jove promesa de l'Escola de Frankfurt, Marthin Heidegger, parlava de la inutitlitat de la poesia després de la masacre de la Segona Guerra Mundial, i de la impossibilitat de buscar la bellesa en un món que havia renegat d'ella destrossant-la sense deixar-ne rastre. Seixanta quatre anys després, en una aula de 2n d'ESO a Girona, mentre s'analitzava Oda al mar de Pablo Neruda, la poesia ha tingut un resurgir de la ment d'uns adolescents que simplement feien el joc de crear una metàfora, comparació o aforisme partint dels elements reals que ens donava l'exercici del llibre. Us transcrit alguns dels versos que han anat sorgint de forma espontània. Plorava d'emoció. (Per cert, degaciats, no us penseu que sou la llet ara,eh? Que ja en fotem força d'anar de Nerudas per la vida si després estem davant un atributo i ens caguem a les calces...). Apunto els noms perquè és l'exigència que he rebut per tant del Sindicat d'Estudiants de 2n d'ESO per tot això dels drets d'autor i demés temes...

La vida es el pasado de la muerte. (Aaron Alcaraz)

El mar es el cielo de los perdidos. (Marc Ramió)

La tierra, el salón de Dios. (Pau Ripoll)

La vida, una vela consumiéndose. (Sergi Gil)

El mar, el wàter de Dios. (Sergi Barrau)

La muerte, fin del principio (Oriol Roger)

La muerte es un reloj roto. (Arnau Bagaria)

El mar es el cielo del infierno. (Xavier Verdaguer)

El ciprés, una escalera hacía el cielo. (Josep Maria Fina)

El mar, un desierto de agua. (Jordi Miquel)

La inspiración, la salvación de un artista sin futuro. (Xavier Verdaguer)

La muerte es un reloj de arena sin fin. (Christian Lilley)

Las olas, el biombo del mar. (Joaquim Planellas)

El mar es el estanque de los dioses: (Aaron Alcaraz)

El futuro, el baúl del más allà. (Eduard Martínez)

Finalment, en Joaquim Planellas amb un atac d'histèria de Groucho Marx ha dit "El matrimonio es el fin de dos vidas libres" y al fons de la classe, en Christian Lilley ha dit amb el to de l'evidència, "Por eso se llaman esposas". La classe no ha donat per més perquè ens hem hagut de vacunar del tètanus, però ha estat suficient, sóc un privilegiat fent aquesta feina.