El dia que vaig entendre Mediterráneo

Em pensava que durant una tarda hivernal a Tamariu havia entés l'equilibri anímic del Mediterrani i el seu saber fer dins les ànimes de totes les persones que busquem retrobar-nos entre les seves entranyes blavoses. En fi, ho pensava fins que vaig tenir la sort de viure un capvespre al poble de Fornells, que es troba just el nord de la illa de Menorca, i és l'espai ideal per viure aquella vida retirada entre les meves ruïnes intel.lectuals tant desitjada durant moments puntuals d'estrés.

Després d'un dinar tant llarg com gustós i un passeig a ritme de guajira pels carrers relaxats d'aquest poble menorquí, vàrem agafar el nostre cotxe llogat a una empresa de cuyo nombre no quiero acordarme i vàrem tornar a l'hotel en silenci. Ella no sé què pensava, però jo, amb la mirada perduda a la matrícula del cotxe que teníem just davant, vaig entendre que havia sentit a les meves carns la cançó Mediterráneo, i que per primera vegada havia copçat al meu interior la vocació de pirata frustrat que es dedica a anar d'Algeciras a Estambul buscant galeres per aboradar-les i treure tot l'or possible per acabar vivint una vida retirada a la població de Fornells. El somni de ser el que vull ser, una vegada més, l'havia acariciat prudentment per por de cremar-me.