El ratón de Getaria

El ratón de Getaria quedava a l'esquena i s'anava allunyant a mesura que nosaltres, lentament i emocionats, travessàvem la platja de Zarautz repassant la història viscuda i les esperances del demà. Arquejant les passes amb regust de sidra, la marea anava pujant i baixant acariciant sensualment les nostres esperances adolescents que encara reigeixen el nostre dia a dia, i mentre anàvem enaltint el saber fe de la cuina basca i la possibilitat de llogar un apartament a Zarautz per l'estiu que ve i aprendre finalment a desafiar a llei de l'equilibri i sostenir-se damunt una taula de surf, la lluna somreia irònica i es reflectia a l'aigua del Cantàbric creant un efecte mirall i il.luminant el petit penya-segat que marcava el final d'una de les platges més belles del nord d'Espanya.

Ens vàrem asseure lleugerament allunyats de les onades per evitar les conseqüències d'una pujada subtada de la marea, i els acords d'una guitarra desafinada per la humitat hivernal de Zarautz va començar a desassonar melodies sabinianes. Entre cançó i cançó anaven sortint Karlos Arguiñano, Déu, l'Educació, la Sanitat, AENA... Diferents temes per allargar la nit i poder veure sortir al sol a l'esquena del ratón de Getaria, que amb les seves dents afilades ens donava una petita empenta per esperar aquell cop de sort en el món de l'amor que hagués fet que la nit fos perfecte. Com s'enyora tot allò que no s'ha viscut!