El retorn del sombrerismo

Durant els anys de la República es va posar de moda el que es va conèixer com el sombrerismo, un ús dels barrets que detonava cert refinament a l'hora de vestir i que intentava dissimular algun problema econòmic clarament patent amb qualsevol peça de roba que compartia espai amb aquests barrets que eren indispensables com ho poden ser uns pantalons o unes sabates.

Els anys han passat i el país ha sobreviscut a dues guerres, una amb dos bàndols, i l'altra totalment paranoica amb un sol bàndol disparant a cegues contra cossos mortuoris, i amb els fets tristament coneguts, es va perdre aquesta costum de portar barret com aquell que porta una samarreta. Per això, davant aquesta crisis de consciències en la que estem sobrevivint des de la prímera línia de foc, proposo, el dia de la diada de Catalunya, recuperar l'ús massiu dels sombreros, de la necessitat de protegir el cap envers les idees neuròtiques d'un grup de pensadors farts de no pensar, d'una èlit bancària cansada de no escoltar, d'una secta política esgotada de no pactar. Tot plegat, el ser o no ser el tindrem gràcies a un barret molt ben posat que ens converteixi en el centre de les mirades, en l'objectiu de rialles ignorants, i sobretot amb el pànic dels doctors en memòria històrica que es cagarien a les calces si veiessin tornar l'elegància del sombrerismo en una societat malalta, idiotitzada i analfabeta. No dubteu, compreu-vos un barret i a passejar. Jo ja tinc el meu.

PD: Davant aquest article, i sense voler pecar de supèrbia, em trec el barret.