Lectura en cadena

L'he llegit tres vegades d'una sola tirada. La primera, estirat entre dues estanteries de llibres sobre dret penal a la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, la segona, assegut a un banc davant del Port de Barcelona, i la tercera, assegut al sofà de casa meva intentant superar una hipòtetica grip A.

Impostura és un llibre de lectura ràpida on comencem a veure les qualitats literàries d'un jove Vila-Matas: els seus permanent jocs amb la confusió d'identitas, els seus recursos metaliteraris, la seva escriptura irònica i mordaç, la gran capacitat de jugar amb el secret com a element sobre el que pivota l'acció.

Us el recomano per aquells que tingueu la intenció d'aficionar-vos a una de les veus més originals i amb més prestigi de panorama literari espanyol, i sobretot, volgueu entrar en un món de falses identitats on el més important no és el que ets, sinó el que vols ser. Després d'Impostura, haurà de venir Extraña forma de vida, i la passió per espiar la vida dels altres per trobar una vida d'escapisme per la pròpia vida. Tot seguit llegireu París no se acaba nunca, la crònica irònica de la seva formació artística a París, i finalment, començaran a venir els Montano, Pasaventos i los hijos que no tienen ni tendrán hijos a pesar que sean personajes ejemplares en sus suicidios presos en sus traje de los domingos. En fi, hauria de ser obligatori entrar a l'univers Vila-Matas i veure el dvd que es troba dintre el seu recull crític Vila-Matas portátil, i dic que hauria de ser obligatori perquè s'entendria el concepte de lectura en cadena. De moment, comenceu amb Impostura.