L'essència del fracàs

Un entén la dimensió íntegra de la paraula fracàs quan es troba, després d’una bacanal, aferrat a la tapa del wàter intentant vomitar mentre veu a terra el seu llibre de capçalera, Meditacions al desert de Thomas Merton, i sent com la porta està a punt de cedir debut als cops de la dona enfurismada que ja l’havia avisat abans d’arribar al restaurant sobre la perillositat de l’excés de lioneses. La dissertació de l’Iu fou interrompuda per la permanent necessitat d’en Marc de posar cullerada a qualsevol dels temes. Doncs jo crec, que el fracàs té lloc quan et trobes a dalt d’una muntanya rocosa envoltada de núvols baixos i pots percebre en ells la mirada de Friedrich orientant-te cap als dos pols de l’horitzó: en un costat hi veus el perdedor, tentinejant just davant de l’abisme, moviment previ per començar la recuperació i anar a la caça del vencedor, que es troba a l’altre costat de la imatge, indefens per l’excés de crides sensorials que li van arribant, com un sultà espaterrat en un arè ple de dones homicides. Doncs jo, vaig afegir mirant-los amb un somriure tràgic, crec que el fracàs fou veure la Florència fugint dins d’un Mercedes conduït per un empresari pitopàusic, i entendre, que la tragèdia de perdre la dona no em serviria ni per escriure un conte.