Libertad, sin ira, libertad? Tonteries

Amb el temps i després de passar la meva època revolucionària amb més pena que glòria, el balanç del qual es resumeix amb certs desperfectes a mobiliari urbà i a alguna manifestació contra la guerra proferint insults als gossos populars, he anat entent que l'himne setantero del Libertad, sin ira, libertad, és el crit amb més poca ambició de la història de qualsevol resistènica totalitària. Què vol dir sin ira? Tens por que t'atonyinin? En certa manera venia dir: estic en contra la parafernàlia muntada però si haig de rebre tranquils, que em faré amic dels tecnòcrates i callaré com una rata castrada per una trampa rovellada.

Ho dic perquè amb el temps solem perdre bastanta crítica història i tendim a idealitzar la part de la història que ens agrada, o que ens fa sentir més còmodes amb el nostre passat. No passa res, podem dir la veritat, els nostres pares eren uns cagats que van eliminar el con per colocar-hi un sin, perquè al cap i a la fi, el que volien, era portar una vida còmoda sense que els hi toquessin gaire el botet i això passava per intentar normalitzar democràticament el país. Ells es pensaven que ho feien per conviccions, però les conviccions es veuen quan tu pots decidir i prens decisions incòmodes per defensar aquest bé comú que sempre propagues. El que deia, es pensaven que ho feien per conviccions, però per molt que ens pesi ho feien sin ira i per comoditat. Vinga tots: Libertad, sin ira, libertad!