Tirar un article

Vaig intentar evitar escriure un post sobre les declaracions estivals de Corbacho donant la culpa als bancs de la crisis ecònomica, perquè em semblava el recurs fàcil. La segona temptació va venir ahir amb l'atac de la mediocre Pajín al conseller Castells perquè aquest havia posat en dubte les mesures de Zapatero d'apujar els impostos: fa gràcia com una persona que presumeix d'haver llegit la trilogia de Larsson pot rectificar amb tota la seva supèrbia a un home del tamany intel.lectul d'Antoni Castells. En tercer lloc, en un acte socialista, tres personatges com Iceta, Aído i Pajín varen aixecar el puny dient que no s'avergonyien dels seus orígens... oblidant que un tal Felipe González va negar les arrels marxistes del partit fa gairebé trenta anys... però tampoc he intentat fer un article d'aquest tema perquè trobo que criticar el PSOE no té cap mèrit, no et fa pujar el prestigi del blog, ni et defineix com a persona capaç d'entendre la realitat.

Per això, davant aquesta diatriba he pensat adient fer un article sobre el referèndum d'Arenys i la paraonia espanyola davant un acte tant natural per un poble com decidir qui és i cap on va, però quan el tenia escrit l'he borrat perquè n'estic fart d'haver de justificar cadascun dels actes que fem per decidir el nostre destí com a país. En fi, que al final he pensat que és millor ignorar els socialistes i els espanyols neuròtics amb el fet català per una qüestió de salut mental. M'he quedat sense article.

PD: Per cert, convergents, no us cagueu ara amb el tema dels referèndums, llanceu els d'Unió al riu.