Avions amb el somriure d'Amelie

Com un poeta demagog estirat a una estació abandonada cantant a la seva femme fatale, com una macarra que tanca els últims bars on només hi resten fracassats disfrassats de Fidel Castro cantant guajiras a la revolució cubana, com un adolescent que troba en la seva imatge trencadora la protecció per amagar el seu interior... Així són els Pereza i el seu últim disc Aviones, dolç com el somriure innocent d'Audrey Taotou a Amelie, segurament la millor cançó del disc i la que ens fa pensar que aquest grup de Madrid està arribant a un nivell musical per incloure'ls entre els grans de la música espanyola.

Després d'escoltar aquesta cançó vaig agafar la pel.lícula i la vaig tornar a mirar per recordar aquella vegada que la vaig disfrutar en la meva solitud de Montserrat, i vaig meravellar-me per la capacitat que té de construïr-se en base als petits detalls la imatge d'una noia amb un somriure captivador. Un somriure que amaga un secret, que intenta protegir la seva vertadera identitat, com els Pereza, que amaguen darrera la seva estètica dura unes cançons amb una sensibilitat especial. Per això suposo que es van meravellar amb Amelie, perquè són iguals, perquè saben que el secret és el que vertaderament atrau a l'espectador, perquè al cap i a la fi, el secret és el ens mou cada a dia a ser millors. Escolteu la cançó.

PD: Avui, dia de la Puríssima, m'agradaria pensar que la Mare de Déu té el somriure d'Amelie.