L'esguard secret d'Eastwood

Aquest matí he acabat saturat de com plantegem la relació entre l'home i la naturalesa, de si seguim els paràmetres del Gènesis i tenim una relació de domini responsable respecte ella, o si vivim per mantenir-la, com plantegen els antics partits comunistes que s'han convertit en partits semi-consumistes. A partir d'aquí ha començat un debat a platea sobre l'ambient apocalíptic que hi ha en el nostre dia a dia quan es parla del canvi climàtic. Podríeu pensar que estàvem a Copenhaguen, però no, estàvem esmorzant al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels envoltats de costelles de xai i embotit, i encara que la discussió era de nivell i objectivamet interessant, jo seguia perdut a la mirada de Clint Eastwood a la pel.lícula de La fuga de Alcatraz.
Eastwood aconsegueix, com a totes les seves pel.lícules, clavar-te fletxes enverinades amb un esguard tèrbol i secret, com si hagués estat a les portes de l'infern durant un viatge iniciàtic i volgués quedar-se per ella la visió de Dante intentant entrar per les portes del regne de Satanàs. Durant la discussió climàtica vaig començar a mirar en Joan i en Siso amb la desaprovació d'Eastwood cada vegada que es troba un pres amb ganes de trobar la llibertat trencant la dels altres. No ho vaig aconseguir intimidar-los perquè el debat va seguir pujant de tensió, i per tranquil.litzar-me vaig haver de trencar el meu règim menjant un gelat de xocolata blanca. Senzillament, vaig pensar mentre parlaven de les algues marines, si tingués la mirada de Clint Eastwood estaria a Harvard estudiant la carrera d'actor i no seria un escriptor fracassat. M'en vaig a menjar el caneló de Sant Esteve!!

Comentaris

Kasal ha dit…
El que pots fer per consolidar el teu règim i no caure en bacanals de canelons, guisats, torrons i licors és imprimir aquesta foto de l'avi Clint i posar-la a taula mentre menges, miran-te de fit a fit, i dien-te amb veu de Harry el brut: "Si toques aquest pollastre farcit et faig un piercing de plom amb la magnum 44". Segur que el proper mes de gener hauràs perdut més quilos que el Palau de la música.
Salut!
Frank Bayer ha dit…
M'ha agradat lo de la magnum 44!! Veig aquí una gran formació pistolera!!!
Ignasi ha dit…
Frank!
tinc un post on destaco el meravellós equilibri entre el desenvolupament gironí i el seu entorn natural!!

http://dedondevenimosyadondevamos.wordpress.com/2009/12/16/larmonia-gironina/

pobra natura...i pobre xai el que et vas fotre, je!!

Entrades populars