Crònica d'una mort anunciada
Després d'haver cremat les cintes de totes les pel.lícules amb finals feliços m'he mirat Venècia amb prespectiva i crec que val la pena veure una ciutat agonitzant, més que res perquè d'aquí poc serà una necròpolis amb un parc temàtic a dins per poder acontentar a turistes adinerats que intenten fugir de les seves realitats quotidianes, i com molt bé dièm els melòmans: el vaig a veure perquè segurament és l'última gira que farà.
De totes maneres, sap greu copçar com l'herència d'una ciutat renaixentista que va fer crèixer l'esperit del comerciant burgés en una Europa perfectament jerarquitzada, queda totalment reduïda a uns palaus desagastats per la força dèbil de l'aigua, però per l'altra banda, agraeixes fer un viatge el temps sense necessitat de llegir Shakespeare per poder imaginar-te la gent travessant corrent el Ponte de Rialto per defensar els seus comerços d'algun atac naval.
Vaig anar a Venècia amb molts de prejudicis perquè em pensava que només trobaria gondoleros amb sombreros cantant cançons infames, però no, m'he trobat quelcom més. He trobat la paraula resitència desdibuixada als rostres de la última generació de venecians totalment rendits a l'evidència: la magnificència de la història no ha pogut fer front a la buidor tecnològica del progrés. Aquesta actitud m'ha conmogut i m'han fet venir ganes de tornar-hi en algun moment on necessiti fer una passejada nocturna en una ciutat fantasma on només quedin els espectres orgullosos d'un passat exemplar i majestuós.
Comentaris
-Quan tornis a Venècia fes-ho durant la setmana blanca al febrer (si es que al final acaben implantant-la), jo la única vegada que hi he estat va ser amb la familia un cap d'any; el dia 2 de gener va marxar tothom i teniem la ciutat gairebé per nosaltres sols, això si emporta't roba d'abric perquè el fred carda mooolt.
-Jo hagués acabat l'història de “les cendres de Venècia” amb vosaltres tornant l'endemà al mateix restaurant i descobrint que el cambrer està xerrant amb uns francesos: -Ahh Paris! Jo tinc un fill a París, com és París?
-Els enamorats aquests que van tenir la bronca davant del teatre de la Fenice eren actors contractats per il Comune di Venezia.
-No parlis de caixes de preservatius, ni tant sols precintades. Treballant on treballes és com esmentar el nom de Voldemort al col.legi Hogwarts jajaja
-la quinta, de propina: cada dia escrius millor tros de desgraciat!!
Iron, la teva barreja d'ironia il.lustrada passada pel filtre del mass-media, o sigui, un Novíssimo irònic, cada dia m'agrada més!!! Mai la paraula desgraciat havia sonat tant elogiosa!!! Gràcies ben parit!!
Aviat el podràs escriure per una Barcelona que es troba als inicis d'aquesta transformació veneciana.
Ah! I escriu un post sobre les caixes de preservatius amb majúscules de 16 punts.