Girona

Buscant fotos sobre aquesta ciutat que em mou entre l'amor i l'odi, el despreci i l'estimació, el rebuig i la necessitat, la fe i la desesperança, he trobat una imatge que crec que la dignifica perquè la defineix tal com és: sense filtres ni sense mentides.
Girona és com aquesta fotografia de La Rambla de la Llibertat, grisa perquè no hi ha ni un punt de color que li doni alegria hivernal, però al mateix temps, en la grisor aconsegueix ser nostàlgica, crear un sentit de pertinença que t'acompanya arreu on vas.
També podem veure en la foto la quietud, una font inesgotable d'angoixa i benestar. Angoixa quan la vida et demanar còrrer una mica més, i benestar quan aquesta mateixa vida et demana una humil parada al camí per mirar enrera i veure tot el que vas dir que faries i no has complert mai. La buidor nocturna dels carrers gironins és com una cançó de Tom Waits, en certs moments d'eufòria et pot posar nerviós perquè tens ganes d'anar més ràpid, però en els moments de dessassosec, de buscar un paisatge per la soletat, la matinada gironina és l'espai perfecte per trobar la calma enmig de la tempesta.
Podria anar dient però veig que la fotografia em porta un munt de sentiments contradictoris, maneres de veure la meva ciutat que passen sense punt mig de l'idealisme a la paranoia, i tot l'article seria igual de repetitiu i d'avorrit. Més que res perquè el meu sentir envers Girona és repetitiu, sempre l'odio però perquè l'estimo, i al final, després de tres anys de sentir sempre el mateix, reconec que em faig profundament avorrit. Així doncs, esperem que arribi un dia que Girona sigui tres vegades mortal.

Comentaris

Oriol Bosch Costa ha dit…
M'han dit que a la Rambla han obert un bar nou que li dona una mica de vida...ho haurem de comprobar.
Frank Bayer ha dit…
Ori!!! Diuen que és un bar gal.lés o escocés i que serveixen tot tipus de cerveses. No ho sé, tu saps si està bé?? No hi he anat mai...
The Spanish One ha dit…
Mmmh! Sort que torno d'aqui una setmana, perquè si no la imatge d'un home plorant de nostàlgia davant de la pantalla d'ordinador hagués aparegut (vídeos d'andrògins plorant per la Britney Spears a part).
Si aquest bar que han obert nou és gal·lès, no us esteu de provar la Brains, la ale de Cardiff.
Per cert Frank, el dia 21 me'n vaig a dinar al cole amb tots vosaltres.
Isaac
Kasal ha dit…
La dicotomia eterna de Girona és part del seu encant. A Girona és on el pagès va al tros amb Bikkensbergs i Belstaffs i les nenes pijes parlen com barjaules de carretera quan s'han fotut dos combinats prefabricats. És la Girona que per fires fuma porros que cremen bufandes Burberrys i beu ginebres de marca en gots de plàstic. Potser els que viuen a Girona i els que voltem com satel·lits pel seu voltant, tenim una cosa especial fruit d'aquesta estranya combinació del millor i el pitjor de la vida. Potser és aquesta riquesa el que fa de Girona un lloc asquerosament adictiu i patèticament únic.
Un bar de cerveses? Som-hi tots i totes!!
Per cert Isaac, quan vinguis saluda (si no estic ja de vacances).
Salut!!
Frank Bayer ha dit…
Isaac!!! A veure si aquesta vegada no m'agafa la febre groga i ens podem veure!!! Que hi han ganes!!! Ja veus amb els comentaris meus i d'en Kasal que per aquí no estem gaire millor...Una abraçada Austin!!!

Entrades populars