Economia humanista
Les discussions sobre economia, tal com puc experimentar en els sopars d'amistats, són vertaderament apassionants i apassionades. En un principi, durant els anys universitaris em causaven vertaders marejos, però ara mateix, després de deixar de bandar un xic la meva supèrbia humanista, he aconseguit disfrutar moltíssim escoltant les discussions perquè en certa manera, darrera una concepció econòmica teòricament hauria d'estar planant una concepció de persona. Així doncs, quan es parla d'economia crec que hauria de sorgir el concepte d'economia humanista on no es posaria el devenir del sistema al servei del progrés, un concepte curiós quan parlem d'una vida finita, o al servei dels mèrits individuals, com si tothom partís d'un mateix punt de sortida i gaudís de les mateixes possibilitats.
Una economia humanista hauria d'entendre que la plenitud de la persona no rau en l'èxit econòmic, sinó que un cert benestar ajuda a assentar les bases perquè les preocupacions per portar una vida digna no es mengin el dia a dia de les persones i els impedixi veure més enllà d'una realitat material necessària. D'altra banda, en els enriquits que fan apologia de l'individualisme econòmic en nom del progrés de la humanitat, tenen el problema de viure enganxats a una materialitat que no els deixa veure més enllà dels seus béns. Per tant, la falta de benestar i l'excés de benestar poden ser un impediment per veure més enllà de la materialitat, i es clar, quan parlem de la necessitat d'implantar el comunisme o el capitalisme, estem en certa manera, anant a la conseqüència directa que porten aquests dos extrems.
En fi, que quan discutim sobre economia després d'haver ingerit un parell de cubates, sempre surten a la taula aquests problemes, i em pregunto, quan arribo el llit i la làmpara roda d'un costat a l'altra, si no hauríem de començar a plantejar-nos la idea d'una economia humanista que estigués al servei de les persones. Defectes de professió.
PD: Queda inagurat, després de gairebé 250 articles, l'apartat d'economia del blog.
Comentaris
La idea és adaptar l'economia a les necessitats dels més pobres. La cooperació internacional ha demostrat ser un paliatiu pels problemes de pobresa del món, però no la solució. Sé que és complicat,però potser és hora que les empreses també intervinguin i tinguin en compte les necessitats dels pobres per tal d'ajudar-los i alhora, per què no? Fer negoci. Jo no ho sé explicar molt bé, però l'exemple del guanyador del Nobel, Yunnus, i el seu projecte del Grameen Bank en són un exemple.
Amb això voldria agregar una altra perspectiva al tema de l'economia humanista, si l'acceptes com a vàlida!!!
De totes maneres, crec que és primordial que es prenguin mesures pensant que estem actuant sobre persones i no sobre masses, ho dic perquè llegint personatges brillants com Sala-Martín, un s'espanta, s'acollona al veure com es pot arribar a parla de la persona com un ser inanimat sense història, sense passat i sense futur. Molt perillós!!