El clergat a Girona

Generalment al llarg de la història de l'Església, la frontera entre les propietats dels César i les de Déu han estat un xic desdibuixades, i en el cas de la ciutat de Girona completament inexistents. Girona ha estat una ciutat eminentment clerical, on, si caminaves i no tenies un capellà a davant o darrera, volia dir que el capellà eres tu. Un fet que convertia el bisbe com un personatge molt més poderós que el propi alcalde o representants reials. Eexemples del caràcter polític dels sacerdots gironins? Llegiu i penseu.

1. La Guerra dels Segadors té els seus inicis a Sant Coloma de Farners i Riudarenes on els pagesos es revolten contra la presència dels soldats de Felip IV, que com a represàlia, cremen les esglèsies dels dos pobles. El bisbe de Girona excomulgarà l'exèrcit del rei donant via lliure als pagesos per matar infidels i alhora, donar impuls a la Guerra dels Segadors.

2. Els capellans seran els grans instigadors de la resistència gironina contra l'exèrcit napoleònic arribant a posar-se a primera línia de lluita i creant tot d'infraestructures per salvaguardar les necessitats físiques i sanitàries dels gironins que defensaven la ciutat del gegant francés.

3. El Carlisme, com molt bé sabeu, té una gran implantació a les comarques gironines, concretament trobarem molts capellans que agafen l'escopeta per defensar el lema de Déu, Pàtria, Rei i Furs.

4. Durant la Guerra Civil Catalana, segle XV, l'infant Ferran, futur rei catòlic, es troba tancat a la Força per protegir-se de l'exèrcit de la Generalitat que el vol fer presoner o directament carregar-se'l. Els representants reials van a demanar ajuda al bisbe de Girona, el futur cardenal Margarit, que es nega a prestar favors econòmics a la corona al.legant que els sublevats que volien prendre el rei, també eren fills de Déu. En fi, clar despreci als Trastàmara.

5. El Cardenal Jubany va esquivar la visita de Franco al.legant un viatge a Lourdes amb malalts de la província. Era el 1960, Franco no tornaria intentar entrar a la ciutat i a partir de llavors, sempre que venia per terres gironines, visitava Roses com si fos la capital de provincia.

En fi, que només volia explicar els orígens de les pecularitats del clergat gironí... i em sembla que amb els exemples s'entenen els gens indomables de molts d'ells. Bona nit!!