Penjats

Sense intentar dissimular certa herència de les antigues cerimònies messiano-feixistes, un públic necessitat d'alegries per tapar les misèries personals i futbolístiques d'una temporada presa pel cop d'estat del seny guardiolinià, de l'elegància subliminesca del traç d'Iniesta i Xavi, i de l'olfacte d'assassí d'Eto'o i Messi, es varen aglutinar per adorar un futbolista pres per la supèrbia d'un Zeus decadent inflat per crits desesperats d'homes pitopàusics abraçats a Venus arrugades. La sensació de superioritat moral que dóna trobar-se a uns centenars de quilòmetres de distància amb tots els llorers de la temporada sobre el cap, i sobretot, el regal de tenir la consciència tranquil.la de no personificar la salvació messiànica d'un equip podrit a un producte fabricat per agradar a models analfabetes amb necessitat de comercialitzar la seva imatge amb històries nocturnes, et dóna la pau de saber que estàs seguint el camí recte de no prioritzar la finalitat als mitjans. D'altra banda, la premsa de Madrid, amnèsica de l'últim pas del Midas Florentino per la capital de Carles V, està tractant l'esclat mediàtic dels fitxatges blancs com si l'esperança de tot un país estigués diposatada a un seguit d'estrelles sense ales que només brillen quan els flashos de les càmeres els il.luminen, perquè per si mateixes, passarien totalment desapercubes durant una nit de lluna plena.