La necessària apologia laportista

Tots els personatges amb un càrrec notori tenen l'extrany vici de buscar un amic que els hi escrigui un llibre de desgreuge de cara la opinió pública, i els ajudi, de retruc, a justificar moltes de les decisions polèmiques que no han pogut explicar abastament degut a la confidencialitat obligada per la institucionalitat d'aquest càrrec. Aquest seria el resum del llibre que l'Espadaler ha escrit sobre en Joan Laporta: explicar l'ascens d'un Obama català a la presidència del Barça i justificar les trenta mil dimissions que ha patit al llarg del seu mandat. De totes maneres, vull defensar el llibre i alhora, encara que l'autor negui el pròleg la intenció publicitària a favor de la figura de Laporta, crec totalment necessari que surtis un llibre donant la visió de Laporta sobre l'Elefant Blau, els èxits del Barça de Rijjkard, els dimissionaris, la moció de censura... Ho trobo bé perquè durant els anys del laportisme tothom s'ha vist en cor de destrossar demagògicament la figura del president a l'estil de Sandro Rossell, o sigui, començo a dir el que em dóna la gana sobre Laporta, alimento mocions de censura des de l'ombra, mentre el principal damificat, el president del Barça, ha estat callant i parlant amb respecte sobre els directius dimissionaris perquè cada cop que s'en va de la llengua hi ha un sector de la premsa que l'espera amb els ganivets afilats. Per tant, el llibre em sembla perfecte per un sentit de justícia, encara que a vegades no saps si escriu l'àvia de Laporta o Espadaler, i aquest aspecte fa un xic de picor perquè quan es passa de l'elogi just a l'enssabonament es perd credibilitat. En fi, llibre molt estival per llegir estirat a la platja i no haver de pensar gaire.