Sòcrates al segle XXI

Me l'imagino entrant a un parlament modern acompanyat d'un noi jove i fornit que el despulla a les nits caloroses d'Atenes. S'asseuria segurament a l'espai pels invitats i s'aniria vinclant cap a davant quan veies que tots van fent discursos inconnexos on exposen les seves veritats sobre temes terrenals sense tenir en compte la idea que han intentat transmetre els altres. Més endavant, quan pogués copçar sorprés els aplaudiments dels diputats per refermar veritats moltes vegades subjectives i per tant deformables, s'aixecaria fermament i preguntaria si algú estaria disposat a tornar-lo a condemanar a una pena de mort: una eutanàsia activa per poder pal.liar el dolor de veure com en 2.500 anys no s'ha avançat ni un pél en l'art de l'oratòria, en la recerca de la veritat per coherència amb les pròpies idees, amb la búsqueda del bé comú com a objectiu prioritari d'aquells que serveixien la societat dirigint-la cap a l'estat del benestar. Segurament Sòcrates triaria la taula del President del Parlament perquè li realitzessin una ràpida execució anònima que no fos grabada per les càmeres de televisió i quedés incrustada a la retina de tots els diputats perquè pensessin abans d'abraçar putes barates que paguen amb diners públics, si no s'han passat una miqueta de la ratlla.

Comentaris

Entrades populars