Obrim els ulls contra els eslògans

El gran defícit intel.lectual dels joves és la manca de capacitat de travessar l'eslògan i anar a trobar el vertader missatge que hi ha darrera una afirmació gratuïta que intenta dirigir els seus pensaments. En un dels camps on es pateix més l'abussiu llenguatge publicitari per arribar a la veritat última és el de la història, el de l'anàlisis dels fets: jutjar els crims i imputar culpables. Concretament en el camp de la Guerra Civil. Per una banda a Espanya hi ha els que intenten equiparar els crims del franquisme amb els dels comités descontrolats de la guerra civil. El fet de matar és greu igual i aquí no hi ha cap mena de discussió, ara, no és el mateix el terrorisme d'estat, la venjança sobre els perdedors orquestrada des de la jerarquia del bàndol vencedor, aprofitant-se de les armes que dóna el poder per prendre represàlies contra tots aquells sospitosos d'haver tingut algun tipus de col.laboració amb els republicans, que petites organitzacions descontrolades pels òrgans públics que mataven a tot i a dret en un context de guerra civil. El primer, el del general Franco és terrorisme d'estat, el segon, l'anarquisme, és terrorisme individual. Ambdós són condemnables, però el primer s'aprofita de la posessió del poder per esbandir els seus rivals, per tant, parteix d'una situació desigual del segon. D'altra banda a Espanya hi ha els que aprofiten aquest argument sòlid contra el terrorisme franquista, per justificar i idealitzar les víctimes d'aquest terrorisme d'estat. O sigui, que jo sigui un fill de puta i em dediqui a repartir llenya contra els que pensen de forma diferent a la meva, no converteix les meves víctimes en bones persones per un simple fet de relació causal, sinó que l'altra serà un ser admirable si val per si mateix. Dic això perquè l'eslogan progre és parlar dels que "varen defensar la democràcia". Senyors, molts d'aquests que varen defensar la democràcia republicana, més inestable que la vida sentimental de Berlusconi, eren autèntics carnissers que durant la Guerra Civil van abraçar el pensament anarco-comunista basat en el terrorisme individual. En fi, que no ens deixem enredar ni per un ni pels altres, uns varen perpretar els terror des de les seves poltrones de poder i haurien de pagar per tot el que varen fer, ara, els altres, pel fet de ser els derrotats no es poden desempellagar d'unes mans tacades de sang innocent de moltes persones que només intentaven portar una vida cristiana normal. No us deixeu enredar pels eslògans!!!! PD: Fixeu-vos que els que estan més callats sobre el tema de la memòria històrica són els membres que segueixen l'estela purament democràtica de la Tercera Espanya, els inte.lectuals que defensaven els vertaders valors democràtics de la república i es varen mantenir allunyats d'ideologies feixistes o comunistes. Suposo que aquests són els únics amb la consciència tranquil.la i no tenen cap necessitat de reivindicar res. Sempre ens quedarà Carles Rahola!