Falta poc per ser com Espanya: Un país normal

Ha estat una benedicció i ningú ho vol reconèixer perquè l'important és anar exprimint la taronja fins que tregui suc aspre i caduc. Fèlix Millet ha estat el vertader aliat del govern tripartit, el personatge que ha desviat l'atenció mediàtica dels mitjans i ha donat un xic d'aire a un govern adolescent que actua per impulsos, sense un port on atracar i amb vuitanta mil sirenes que inviten a parar el vaixell a illes falses on festejar uns triomfs inexistents. Billet ha aconseguit mitjançant el seu robatori al Palau donar temps a un grup d'amics formats per burgesos amb mala consciència social, independentistes renegats que pixen odi i caguen rancúnia, i coliflors vermells amb una falç clavada al cul, que no saben com arribar amb dignitat al final de la legislatura intentant amagar la veritat, que han dimit amb el tema de l'Estatut, que han estat incapaços de plantar-se davant dels seus amiguets pijosociates de Madrid pel bé d'una España progre on tothom s'ho fa amb pirates homosexuals reprimits a les presons franquistes.
Per això proposo al govern de Montilla que mantingui la creu de Sant Jordi al neuròtic del Palau que treia bitllets sempre que algun músic tocava un si bemoll amb ascendència a re menor, més que res perquè gràcies a ell arribaran sa i estalvis a una Ítaca decadent que es diu final de legislatura. Però sobretot, li han de reconèixer que, sense voler-ho, Billet ha tret a la llum la Catalunya corrupte, aquella Catalunya que ens converteix en un país normal: Ja tenim corrupció, imbècils al poder, traumes nacionals, cuiners reconeguts, actors pornos analfabets, escriptors brillants, un equip de futbol... Ja només ens falta tenir un Estat. Llavors ja serem com Espanya: un país normal.

Comentaris

Xavi de la Fuente ha dit…
Cada dia em sorprèn més com aconsegueixes plasmar la realitat d'una manera tan clara i amb estil. No paris d'escriure Frank!!
Gerard Sabaté ha dit…
Sí, li tornem la Creu (i li pengem in pectore o a la pitrera), el David que el convidi a l'Aula Magna o millor, fem una sortida en lloc d'anar a la deixalleria, a la presó i li cantem romanços que en Xavier i l'Herèdia ens ajudaran. Ja li diré a l'Eudald que porti la gralla. Sí, fet. El dilluns que l'Isaac comenci a fer-li un book i el passem classe per classe. En Barroso ja posarà alguna plaqueta en algun raconet, ja ho veuràs.
Molt ben escrit, crakus! Gerad S.
Frank Bayer ha dit…
Gràcies pel compliment nois!! Com es nota que m'estimeu!! Les meves ex-nòvies (tretze) segurament no deuen pensar el mateix!!!
Kasal ha dit…
Sang, sang!! A la jugular!! Fem amb els liders del tripartit com amb Mussolini, executats i penjats a la plaça pública!!
Estimat Frank, saps que adoro els tons destructius i sense concessions, i admeto que el teu article m´ha retornat una mica la sang que aquests dies tenia una mica diluida.
Proposo que Fèlix Millet sigui considerat heroi nacional i se li dediqui, ni més ni menys, l'edifici del Palau de la Música a la seva memòria.
Aprofitant la tirada del personatge, trucaré a la Terribas i li proposaré un nou programa per substituir "Savis" o "Singulars". Es dirà "Manguis" i es faran entrevsites profundes, amb càmeres contrapicades, clarobscurs i pauses dramàtiques, a grans personatges de l'atracament més divers. Podem començar amb Millet com a inici fulgurant, donar un toc folclòric amb el Dioni o Julian Muñoz, passar a temes més seriosos amb Mario Conde, Javier de la Rosa o Francesc Mates i abordar també en el món de l'esport amb gent com Brito Arceo o Thierry Henry (el manetes, com en Bob). Pot sortir un format xulo.
Saps que et dic, et deixo un moment i vaig a fer una entrada al meu blog sobre això. Ara torno a llegir el d'en Sabina i dic alguna cosa.
Salut!

Entrades populars