Els problemes relacionals entre la nit i jo

Estimo la nit perquè em permet passejar pel carrer amagant els meus defectes, deixant sota la gabardina la meva vertadera identitat de perdedor compulsiu de partides de pòker. L'estimo perquè em permet anar a la Plaça Felip Neri a tocar cançons de Sopa de Cabra i deixar les colilles dels cigars apagades als forats fets per la metralla de la Guerra Civil. L'estimo perquè quan està a punt de caure rendida a braços de l'albada és el millor moment del dia per apreciar el secret de la realitat. Finalment, també l'estimo perquè a la nit tinc la sensació que afino més la veu per cantar una canço dedicada a una noia desconeguda que viu amb una barraca al costat de la platja.
D'altra banda l'odio perquè em dóna el silenci suficient pe poder pensar sobre mi mateix i adonar-me que sóc una misèria, també l'odio perquè dóna temps als lladres de poder robar-te un tros de la teva vida sense preguntar-te si la vols llençar o la necessites per poder anar l'endemà al matí a la feina, i sobretot l'odio perquè l'envejo, a mi també m'agradaria una vida fosca i que la gent m'aprecies precisament per això, perquè no ensenyo les cartes, perquè intento guanyar al pòker fent trampes, perquè a pesar que la traïdoria es pot apreciar a la meva mirada, no deixa de ser atractiva.

Comentaris

Rafel Fàbrega ha dit…
Justament ahir gairebé em menjo en Gerard Quintana a una cantonada de ronda ferran puig quan tornava cap a casa. El pròxim post podria ser dels teus "problemes relacionals amb el dia", encara que tampoc seria gaire original, no? fins demà Beckenbauer!
Kasal ha dit…
Ai, la nit, quina gran companya d'aventures. De nit he begut, he lligat, he ballat, he caigut rodó i he comprat patates fregides.
De nit he recitat versos, n'he escrit i n'he amagat molts.
De nit he estat capaç de ser més persona però també de caure al més baix dels inferns.
De nit m'he sentit més lliure però també més sol, més envoltat de gent però més ignorat.
De nit he vist la lluna i el llums blaus d'un cotxe dels mossos.
Ara, de nit, només veig un coixí que m'espera i un nen que demana a crits un biberó.
Algun dia, la nit serà per tornar a somiar, llegir fins que et cau el llibre de les mans i esperar que el flequer tregui els croissants del forn.
Fins llavors, prefereixo somiar despert.
Salut!
Gerard Sabaté ha dit…
A força de nits
m'estimo la vida
un poc em fa mal,
un poc em fascina.

Llach dixit.

Molt maques totes aquestes reflexions sobre la nit: l'ombra del ser en el món, inevitable i necessària.

Frank, és demà el dia del meu regal?!

Gerard S.
Frank Bayer ha dit…
Grans comentaris!!! Gerard Quintana - Confessió Kasal - Lluís Llach!!!

Entrades populars