Els problemes relacionals entre la nit i jo

Estimo la nit perquè em permet passejar pel carrer amagant els meus defectes, deixant sota la gabardina la meva vertadera identitat de perdedor compulsiu de partides de pòker. L'estimo perquè em permet anar a la Plaça Felip Neri a tocar cançons de Sopa de Cabra i deixar les colilles dels cigars apagades als forats fets per la metralla de la Guerra Civil. L'estimo perquè quan està a punt de caure rendida a braços de l'albada és el millor moment del dia per apreciar el secret de la realitat. Finalment, també l'estimo perquè a la nit tinc la sensació que afino més la veu per cantar una canço dedicada a una noia desconeguda que viu amb una barraca al costat de la platja.

D'altra banda l'odio perquè em dóna el silenci suficient pe poder pensar sobre mi mateix i adonar-me que sóc una misèria, també l'odio perquè dóna temps als lladres de poder robar-te un tros de la teva vida sense preguntar-te si la vols llençar o la necessites per poder anar l'endemà al matí a la feina, i sobretot l'odio perquè l'envejo, a mi també m'agradaria una vida fosca i que la gent m'aprecies precisament per això, perquè no ensenyo les cartes, perquè intento guanyar al pòker fent trampes, perquè a pesar que la traïdoria es pot apreciar a la meva mirada, no deixa de ser atractiva.