Venècia abans d'anar a Venècia

La veig com la ciutat que la gent vol que sigui, com l'espai que es va fer a pesar de la història i que avui en dia segueix dempeus gràcies a aquesta mateixa història, i sobretot. la veig com la ciutat que gràcies a quatre petons salats de Casanova, l'han mitificat fins a la sacietat amb un sentimentalisme barat i fals.

Un dia abans d'agafar l'avió tinc la sensació que Venècia és una ciutat preparada, on tot està calculat perquè el turista trobi un gran complex de canals on el romanticisme es perd per la olor a brutícia de l'aigua presa, i les cases nostàlgiques d'aquells anys medievals on controlaven el comerç del Mediterrani, i expandient l'esperit de comerciant burgés per una Europa empresonada pel Feudalisme.

Segurament m'equivoco i després de provocar una inundació a la Plaça de Sant Marc, torno parlant meravelles d'aquesta Venècia que em recorda a Barcelona pel seu esperit de ciutat, per les ganes de crèixer i fer-se un lloc dins el mapa europeu per propis mèrits. Potser si. Però abans de marxar a una ciutat nova sempre intento fer una primera valoració del que em trobaré, imaginar-me com serà tot plegat, més que res, perquè un cop allà em serveix per escriure, per tenir idees, per veure en els rostres dels habitants d'aquella ciutat una herència dels seus avantpassats, la perduració d'una forma de vida que ho porten escrit en el gest, en el caminar. En fi, que ho faig per poder tenir una excusa per escriure. Sóc un lladre.