Like a Rolling Stone

Avui és un dia per fer balanç, per mirar pel retrovisor sense perdre de vista la direcció de la carretera, i entendre, que hi han paisatges que mai tornaran perquè només d'aquesta manera podem arribar a descobrir nous horitzons amagats pel destí. També és un dia d'inconformitat, de no estar satisfet amb el que dóna l'avui perquè és la manera de viure un demà millor, sabent que no pots viure de l'esperança del demà perquè és la forma d'alimentar una permanent inconformitat amb el present. També és un dia de crítica, de veure els errors i intentar canviar-los, de veure els encerts i i provar de mantenir-los. També és un dia d'agraïments, d'enfilar-te a la muntanya on Benjamin va maleïr el demà i donar gràcies a Déu per les persones que m'estimen gratuïtament sense esperar res més de mi que una mirada agradable o un somriure de complicitat quan la vida t'escup a la cara. Finalment també és un dia de recolliment, de disfrutar d'un mateix, de la realitat de ser, de fer un vol amb la barca tintinejant del dubte portan-me cap a la terra promesa de la fermesa, on la fe supura a través dels porus d'uns arbres milenaris que es riuen de la nostra existència. Tot plegat perquè a mis veinti-séis, un té la sensació que només hi ha una manera de fer justícia al dia a dia, hi una manera de ser just amb els béns que t'envolten, i una sola forma de no fallar als meus, i aquesta és seguir sent tan joven y tan viejo: Like a Rolling Stone.

PD: Per molts anys en Xavi, fidel del lector del blog que avui en fa... els suficients com per aguantar només dos jugades al camp de futbito.