Canvi d'època

Nostradamus entra en escena a sobre un cavall coix d'un genet jubilat i comença a cridar que aquesta és la fi del món. Jo el veig passar pel costat del meu cotxe i puc apreciar com segueix la direcció dels núvols negres que estan a punt de cobrir la ciutat de Girona per deixar anar una tempesta elèctrica que em fa pensar amb una cançó d'U2 infravalorada per ells mateixos. Mentrestant, a dins el meu cotxe Sabina va cantant com escapar d'una nube negra descrita per Luis Garcia Montero, insinuant que a l'altre costat de la boira espesa sempre hi ha una mà amable que t'espera sense presses, sabent, que el camí que faràs fins a trobar-lo és el que t'ajudarà a crèixer per poder tirar a Nostradamus del cavall i trepitjar-li el cap mentre crides al mig de la tempesta com si et trobessis dins un quadre de Turner. Aquest moment hauràs vençut el temps, i sabràs que tot el que està passant a dia d'avui no té res a veure amb la fi del món sinó amb un canvi d'època, amb uns anys que donaran pas a una revisió de la persona, i entendràs que el futur està en recuperar la espiritualitat que ens ajudarà a veure la realitat des d'alt d'una escala i podrem entendre que és prioritari i que és secundari.
Així doncs, una vegada he aconseguit travessar la boira i agafar la mà d'un àngel desconegut, he persegui amb el cotxe el cavall coix on hi anava Nostradamus i l'he tirat a terra. Tot seguit, he robat una girocleta i l'he rebentat sobre el cap del metge jueu. Tranquils, ja m'he carregat jo la idea de fi del món, ara ja només podem esperar el canvi definitiu de l'epoca...

Comentaris

Marc Cassany ha dit…
Bé Frank, fent propaganda de la girocleta!
aniol ha dit…
Algú més enllà està inquiet. Mira per la finestra, es veu petit com el Monjo de Friedrich. Instintivament en el seu cap es pregunta: a qui coi se li va acudir crear tot això i perquè havia de succeir així?
Frank Bayer ha dit…
Marc, només faltaria!! Per una vegada que fem alguna cosa de ciutat moderna...

Aniol, estàs pitjor que totes les hortalisses d'aquest hort...
Toni Cassany ha dit…
Fa dies t'havia comentat coses sobre l'ambientació que poses als teus escrits, que em feia pensar en altres i no en tu. Trobo, en canvi, que aquí l'has ben encertat, que de la mà d'aquesta amenaça de tempesta, d'U2, Nostradamus i de Sabina, has creat una metàfora pròpia i molt personal. M'ha encantat.
Frank Bayer ha dit…
Toni!!! Gràcies!! Em vaig inspirar en el meu barber!! Ja t'ho explicaré amb més calma... m'afanyo que he quedat amb el teu fill d'aquí deu minuts...
Kasal ha dit…
Com a llum i guia que ja ets des de fa un temps pel que fa a les idees, he gaudit molt del teu text, llegit a madrit, entre sessió i sessió del congrés de pissarres. Ara que tinc un moment, aprofito per dir que el canvi d'època és constant. Per intentar explicar-me, he fet una entrada al meu bloc parlant dels universos paralels. A veure si et serveix per entendre el meu punt de vista. En resum, cada cop que prenem una decisió (com ara pensar en U2 mentre escoltes Sabina), la història pren un nou curs.
Com li dius a en Toni, llegeix-ho i en parlem.
Salut! (puta madrit!!)
Frank Bayer ha dit…
Joan, el teu puta madrit és un dels moments més àlgids i sincers d'aquest blog!! De veritat, enmig de tanta argumentació, supèrbia intel.lectual, la sensatesa directa i sobretot la capacitat de definir amb un adjectiu el que pensem, doncs s'agraeix... Demà en parlem al despatx d'en Toni!!!

Entrades populars