Canvi d'època

Nostradamus entra en escena a sobre un cavall coix d'un genet jubilat i comença a cridar que aquesta és la fi del món. Jo el veig passar pel costat del meu cotxe i puc apreciar com segueix la direcció dels núvols negres que estan a punt de cobrir la ciutat de Girona per deixar anar una tempesta elèctrica que em fa pensar amb una cançó d'U2 infravalorada per ells mateixos. Mentrestant, a dins el meu cotxe Sabina va cantant com escapar d'una nube negra descrita per Luis Garcia Montero, insinuant que a l'altre costat de la boira espesa sempre hi ha una mà amable que t'espera sense presses, sabent, que el camí que faràs fins a trobar-lo és el que t'ajudarà a crèixer per poder tirar a Nostradamus del cavall i trepitjar-li el cap mentre crides al mig de la tempesta com si et trobessis dins un quadre de Turner. Aquest moment hauràs vençut el temps, i sabràs que tot el que està passant a dia d'avui no té res a veure amb la fi del món sinó amb un canvi d'època, amb uns anys que donaran pas a una revisió de la persona, i entendràs que el futur està en recuperar la espiritualitat que ens ajudarà a veure la realitat des d'alt d'una escala i podrem entendre que és prioritari i que és secundari.

Així doncs, una vegada he aconseguit travessar la boira i agafar la mà d'un àngel desconegut, he persegui amb el cotxe el cavall coix on hi anava Nostradamus i l'he tirat a terra. Tot seguit, he robat una girocleta i l'he rebentat sobre el cap del metge jueu. Tranquils, ja m'he carregat jo la idea de fi del món, ara ja només podem esperar el canvi definitiu de l'epoca...