Un dia espectacular

Pensava que segurament, en un dia tant normal i corrent com el 8 de novembre, algun dels personatges més cabdals de la història de la humanitat varen fer un petit gest, varen guanyar una petita lluita personal, varen aconseguir quadrar idees per poder tirar endavant un projecte, i llavors he tingut el convenciment que un dia tant normal com avui era un dia espectacular que s'havia de disfrutar el màxim, més que res, per celebrar, que algú fa molts anys va tenir una petita il.luminació que li va permetre millorar el món.
Llavors he anat al wikipedia i he trobat el següent referent sobre aquest dia: George Bush pare fou elegit president dels EUA, Hitler va sobreviure a un atemptat... no he continuat... De totes maneres, a pesar de les diferents coincidències del 8 de novembre, he seguit convençut que algun gran personatge estava madurant tirar endavant algun projecte perquè cada dia ens acostem més al que som, persones. Així doncs, felicitats a tots en aquest dia tant normal i vulgar del que segurament no esperàveu res abans de començar a llegir aquest post.

Comentaris

Kasal ha dit…
Avui 8 de novembre fa 162 del naixement de Bram Stoker, autor de Dracula. Tindrem 10 hores i 7 minuts de llum solar. Haurà passat el 85.21% de l'any, és a dir 312 dies.
Ja veus, un dia qualsevol però un dia únic. Potser el dia d'agafar la girocleta per iniciar una nova era?
Si t'avorreixes ja ho saps.
Salut!
Iron ha dit…
Ei Frank!! Que potser és el teu aniversari? Si és així moooltes felicitats!!! Sinó doncs l'he cagat jeje però basant-me en el post apocalíptic de fa uns dies i en la meva intuició (que falla poc) crec que si no ha estat avui serà d'aquí uns dies, per tant t'enganxo a continuació un escrit que em va enviar un mossen, malauradament ja desaparegut, un dia que jo feia anys.

Perquè he nascut precisament jo? (reflexions en el dia del nostre aniversari)
Nosaltres som el resultat d'un llarg procés. Sense anar més enrere de l'inici de la nostra era cristiana, podríem recordar que han passat dos mil anys, vint segles. Comptant una mitjana de quatre generacions per segle (una cada 25 anys), resulten 80 generacions. Això vol dir que darrere nostre hi han hagut milions de parelles (resultat d'una progressió aritmètica), avantpassats nostres la major part dels quals no coneixem ni sabem quin rostre tenen. Però cadascuna, amb la seva història d'amor, ha deixat la seva influència en el nostre ésser.
I també sabem que cadascun de nosaltres és el resultat de la unió misteriosa d'un dels 5 milions d'espermatozous del pare amb un dels 400 òvuls de la mare. Només que hagués estat un espermatozou diferent o si en comptes d'aquest òvul hagués fecundat el del mes següent , jo no hauria nascut. Hauria existit, en tot cas, una altra persona, però no jo.
Per què, d'entre els innombrables éssers possibles que mai no vindran a l'existència, hi he vingut precisament jo? Els creients sabem que nosaltres no som fruit de l'atzar, sinó que Déu ha intervingut misteriosament en tot aquest llarg procés perquè, finalment, fos jo qui naixés (Efesis 1, 4-5). Per què? Per una única raó: perquè jo fos feliç per sempre al seu costat. És a dir, per pura benevolència seva. Per això avui ha de ser un dia d'acció de gràcies especial. Per la vida, un regal seu inmerescut, i per tantes persones bones que ens ha posat al costat, cadascuna de les quals també ens ha marcat positivament. No seriem el que som sense la seva influència.
La nostra pregària d'avui ha de ser una pregària agraïda. I també una petició sincera per demanar que la nostra vida no quedi improductiva, sinó que doni fruit. En donem quan estimem generosament i aportem més del que rebem. Quan no claudiquem davant les mesquineses humanes i seguim lluitant sense guardar ressentiments. Quan mantenim la pau al cor, malgrat les dificultats. Quan sabem obrir camí i deixar petjades fondes que puguin seguir els qui vénen darrere. Quan intentem de viure els nostres ideals superant desànims i ironies dels eterns descontents. Quan ens mantenim connectats amb el Cep d'on ens arriba la saba vivificant.
Frank Bayer ha dit…
Iron!! El meu aniversari és l 20-N!! Buf!! Com l'has clavat,no??Només et dic que és el 20N i em dic Francesc... en fi... m'ha encantat l'escri, quan veig paraules tant plenes em sento tant buit, i quan veig objectius tant elevats em sento tant poca cosa... una simple pastanaga que s'amaga sota terra per prudència... Em dono per felicitat i m'ho prenc com el primer regal dels 26!!

Joan, gran comentari!! Sobretot la cita a la girocleta!!
Aurembiaix ha dit…
9 Novembre del 1989: aquell dia sí que va ser espectacular i inesperat! Sempre he cregut que jugar-se la vida per un ideal té alguna cosa de grandesa(visió romàntica i una mica naïf de la vida) però que li diguin a aquell que va morir(vull dir que van matar)intentant creuar el mur,15 dies abans que obrissin la porta (la informació, això sí que és poder).... ara veig perquè sempre seré una covarda.
Per cert, fa poc temps que segueixo aquest prolífic bloc d'opinions més o menys compartides això sí, sempre ben escrites. Enhorabona Pastanaga Verda.
Frank Bayer ha dit…
Aurembiaix!! Moltes gràcies pel comentari i per haver-te enganxat a les verdures!!! T'esperem per aquí sovint, i sobretot portant la contrària que és el que fa falta!!!

Entrades populars