El Surrealisme del segle XXI

En aquests de falsos profetes i poetes comprats pel poder, on la paraula s'ha degradat a ella mateixa convertint-se en un eslògan buit per vendre un producte d'usar i tirar que es pot comprar a una botiga xinesa amb olor a opi cremat, tinc la sensació que és urgent recuperar els paràmetres surrealistes nascuts en un període d'entreguerres on la pau era una farsa i el respecte una broma de mal gust a l'esquena dels demòcrates convençuts.

Necessitem un Surrealisme del segle XXI, un nou moviment artístic que actui de neosurrealisme, que ens torni a motivar per buscar la realitat fora de la realitat, dins els somnis que cada nit ens transporten pels rellotges deformats de Dalí intentant atrapar un món diferent. Per això, demano una recuperació dels paràmetres onírics que va portar a tota una generació d'artistes a treure's l'ull de El perro andaluz per poder sobreviure en un espai diferent que no tenia res a veure amb aquells anys de trànsit cap a un món pitjor, cap a una apocalipsis mundial que silenciaria els poetes i mataria els profetes.

No vull ser catastrofista però tinc la sensació que la única manera de sobreviure és construïnt-se un búnker fictici on poguem veure aquella realitat que nosaltres volem, ignorant totalment les veus discordants d'una civilització en ruïnes. Llarga vida al Surrealisme!