Facturas blancas

Aquests últims dies han estat un xic complicats per motius laborals i perquè al arribar el fred a Catalunya m'he decidit a hivernar i a passar-me l'estació veient vídeos de gols d'Onésimo amb el Rayo Vallecano. Per això portava uns dies sense actualitzar mentre deixava tornar taronges a les meves estimades pastanagues. De fet, avui mentre preparava l'avaluació dels meus alumnes d'ESO, per entretenir-me i per motivar-me he fet el joc d'escriure dos versos cada vegada que aconseguia acabar un diagnòstic amb cara i ulls. El resultat ha estat un poema que he titulat Facturas blancas i una avaluació de la que he acabat força content. Aquí teniu el poema.
Perdido en una fiesta de carne caduca, Los cuerpos buscan facturas blancas, Mientras tú, niña de la mirada sin ojos, Espías mis secretos de cinco tenedores, Rogando al azar un solo motivo, Para darme la manzana de la deslealtad. Huimos del lugar del crimen sin pagar, Despidiéndonos con un beso a lo Bogard, Cogiendo del brazo la ingenua soledad, Y regalando a precio de saldo nuestra nostalgia, A un vagabundo que robaba por caridad, A los más pobres de la ciudad. En estos tiempos de alquiler, Donde la mentira descansa en las esquinas, Cuando la noche tiene perfume de mujer, Me recuesto en una biblioteca vacía, Para cantarte en cueros una discreta elegía. Andando en un mar de cadáveres vivos, Llevas en el rostro un rastrojo del ayer, Una nostalgia de nuestro mañana en París, Perdidos como unos dandys fracasados, Escribiendo nuestra correspondencia sin palabras. Quemando las cartas de amantes inventados Un tango suena en los altavoces de la fiesta, Donde un don nadie lleva tus ojos en mano, Mientras tu cuerpo yace tibio en mis brazos, Esperando dos mentiras susurradas a tu espalda, Palabras de un loco adicto al atardecer, A las mentiras con una falsa verdad. En estos tiempos de quita y pon, Donde la verdad sobrevive en el paredón, Cuando la noche me regala facturas blancas, Me recuesto entre tus llagas maltrechas, Para escribir en cueros a tu ingenuidad.

Comentaris

Kasal ha dit…
Avui has fet que unes factures blanques desgravessin un merescut percentatge del tedi de l'hivern. Llegint aquests versos metòdics, alimentats per les alegries d'uns resultats acadèmics, respiro l'aire purificat per la tramuntana d'ahir a la tarda. Acabo la lectura del teu vers sabinià tot mirant per la finestra del despatx que compartim amb un francès reservat, un irlandès valent, un asturià genial, un barceloní exiliat i un gironí novell i entenent que els dies freds, els mesos que tenen "r", són per mirar una mica cap a dins de nosaltres mateixos, fer balanç, sentir anyorança i preparar-nos per quan torni el bon temps i reneixre nous, més purs, més perfectes, més humans.
Brillant el teu vers, brillants les teves paraules.
Salut!
Frank Bayer ha dit…
M'ha encantat la descripció del despatx!!! Brutal!! T'has deixat que l'irlandés i el francés es com si estiguessin casats...
ferran arizcun ha dit…
encara espero el nou disc d'en sabina
txeiks ha dit…
Mai hauria pensat que una avaluació pogués donar per tant... Si jo intentés fer el mateix, em sortiria una lletania de renecs!
Frank Bayer ha dit…
Ferran, ja el tens!!jeje!!

Txema, el poema censurat també te l'ensenyaré!!!

Entrades populars