Crónica d'una nit amb el cràpula

Va entrar amb Tiramisú de Limón i Viudita de Cliquot, refermant el treball de l´últim disc i donant el missatge que les noves cançons són prou rodones com per començar un concert on la gent espera cantar els mateixos himnes de sempre. Bon inici. Després d'una enganxosa Ganes de... deixa anar el seu poema de rigor que fa les delícies del públic i dóna peu a tres clàssics seguits, Medias negras, Aves de Paso i Peor para el sol. Lloances a Serrat i un record del cavà català sempre ple d'ironia, abans de fer una lloança a Chavela Vargas per entrar amb el Boulevard de los sueños rotos i unes de les cançons sorprenents del concert, el Llueve sobre mojado composat amb Fito Páez que anirà precedidad de la celebrada Pacto entre Caballeros.Primer descans de de Sabina.

Pancho Varona agafa les rendes amb Conductores suicidas y Mara Barros amb la lletra del Subcomandante Marcos Como un dolor de muelas y la introducció de Y sin embargo que tornarà a fer sortir el Sabina més desitjat a l'escenari, assegut a una cadira cantant temes d'arrel intimista, Y sin embargo, Peces de ciudad, Cristales de bohemia i Una canción para la Magadalena, amb diferents bromes sobre l'art de la seducció a altes hores de la matinada. Segueixen els comentaris entre cançó i cançó, divertits, sempre amb alguna rima interessant. Entra l'elèctrica Embustera i es comença a endivinar el problema que hi haurà a les cançons guitarreres fins al final del concert, guitarres massa altes que tapaven la veu esquerdada per l'experiència d'haver anat a l'infern sense passaport. Abans de fer el primer intent de marxar de l'escenari, tres grans clàssics que varen entrar molt bé, ¿Quién me ha robado el mes de abril?, 19 días y 500 noches (brutal) y Princesa. Sabina marxa. Portem una hora i mitja llarga de concert i la veritat, m'encantaria que durés una hora i mitja més perquè el que estic veient m'encanta.

Comencen els primers bisos. Curts. García de Diego interpreta magistralment Amor se llama el juego y Sabina dóna peu els que han begut i encara volen cantar amb Noches de boda y Nos dieron las diez. Sap greu cantar aquestes dues cançons sense haver begut. Torna a marxar Sabina. Sabem que hi hauran uns segons bisos que comencen amb El caso de la rubio platino cantat per Asúa. Estrany, potser la cançó no enganxava en aquest moment del concert. De totes maneres, queda compensat per les tres últimes, Contigo mig cantada en català per en Sabina amb un avís previ de "No quiero risitas", La del pirata cojo y per acabar una declaració d'intencions, Pastillas para no soñar. Dues hores i vint minuts de concert. He vist el Sabina tres vegades i aquesta ha estat la millor. Gràcies a Déu, d'aquí un mes el tornarem a veure el Sant Jordi. Ándale Sant Feliu carajo!!

PD: Aquesta és la crònica objectiva, aviat hi haurà la subjectiva.