El compliment d'un dolç deute
Al voltant de la taula hi varen anar seient tres escriptors, dos il.lustradors, un viatger de terres llunyanes en l'atur, un viatger de terres properes enlluernat per terres llunyanes, un motorista, dos jugadors de futbol, un jugador d'handbol, un veí del barri on estàvem esmorzant, dos fills bastards de la Girona primigènia, dos blogaires i mig, un camaleó, una pastanaga, dos fumadors, tres bevedors, mig poeta, un seductor ignorant de la seva condició de seductor, quatre entrepans de llom amb formatge, una Vanguardia, dos senyores grans a la retaguardia per si volíem provar la carn de l'experiència, un amic del bosc del camaleó, una coca cola, tres tallats, deu glaçons, una ratafia, dos pacharans, una mariscada en el record, un cançó d'en Van Morrison, un mes d'abril robat a la barrat d'un bar, noietes amb carpetes a sota al braç, àvies amb la compra arrosegant pels terres, i sobretot, el deute d'un esmorzar concebut fa mesos entre les línies d'aquest humil hort ple de verdures massagades per camaleons.
Tots aquest varen anar passant per la terrassa del bar per fer-nos companyia als que vàrem estar asseguts durant una hora i mitja a les quatre cadires del voltant de la taula: tres professors en ple èxtasis de les vacances. Hi havia una cadira buida, la que cantava una oda al vell escriptor amagat darrera una màscara de ferro rovellada.
Comentaris
Vladimir (ou la carotte verte): Alors, on y va?
Estragon (ou le caméléon de la forêt): Allons-y.
[Ils ne bougent pas]
A més a més gairebé no vam trobar a faltar l'Iron, i que consti que no ho dic irónicament, que segur que s'ho hagués passat de conya.
Suposo que haurem de fer com "Didi" i "Gogo", i continuar esperant que Godot ens vingui a visitar algun dia. O sigui que abans que s'acabi l'estiu, amb o sense "masque de fer oxydé", haurem de tornar a fer un esmorzar...
Salut!