Menjar ostres a una urbanització nudista

Primera hora del matí a un xiringuito de Port-Leucate, vint kilòmetres al nord de Perpinyà. A la taula, un plat d'ostres i musclos completament crus, n'hi ha un que es mou recordant-nos que són uns caníbals, i dic són perquè jo m'aniré alimentant a base de pa amb mantega per evitar un intent de vòmit com el de fa tres anys, quan després de dormir una nit al cotxe vàrem menjar un plat d'ostres a les vuit del matí. Això, amics lectors, és més salvatge que ingerir vuit cubates amb poques hores.

Mentre ells disfruten i xarrupen els crustacis, jo llegeixo la Vanguardia, Ozil fixa pel Madrid, millor, és lleig i no quedaria estètic veure'l vestit de blaugrana, a més, la olor de peix del local no seria la millor manera d'assabentar-me d'una incorporació blaugrana. Les notícies del Madrid tenen olor de peix a les deu del matí quan vols menjar un croissant de xocolata.

Ja s'han fotut les botes, sortim de la tenda i torno a divisar amb misteri una urbanització vallada. No ho entenc. Una urbanització vallada al sud de França? És una urbanització nudista. En aquell moment vaig entendre perquè feien l'esforç de venir a primera hora del matí a menjar ostres. Els meus amics no ho volen dir però odien profundament les ostres crues, si no, no ho entenc.

PD: Iron, absten-te de comentar aquest post...ho dic perquè et vaig coneixent....