Com una vella histèrica

Benjamin i el progrés està mol bé, la mirada d'Antonio Vega, les incongruències dels partits polítics i els records de Castellet aconsegueixen donar la falsa imatge que sóc un erudit fred davant el món que m'envolta, però ho sento, no aguanto més, estic com la vella dels gats dels Simpson, histèrica, neuròtica, hipranerviosa, i sabeu, encara falten 20 hores perquè comenci la final!!

A més, m'envien un missatge perquè llegeixi l'article d'en Marc Cassany i encara em foto més nerviós perquè veig que demà pot ser la llet, veig els dubtes del meu germà i em venen ganes de començar a sortir al carrer a rebentar els retrovisors dels cotxes que tinguin la matrícula BCN, i quan en Miquel Arxer, intentant ser amic meu, em diu que no pot dormir pensant amb la final, ja començo a menjar-me impulsivament tota la caixa del sorbet de llimona que va sobrar de l'estiu passat. Merda, merda, merda!!! Això no pot ser, i demà a treballar com si fos un dia normal, joder...

PD: Perdoneu per l'atac de sinceritat, no podia més, així potser podré dormir millor.