Les ballarines no són estúpides

L'altre dia em vaig declarar a un noia preciosa, era morena, extradament llatina, ballava a ritme de La Flaca i anava fent un glop de totes les caipirinhas que em servia, no podia demanar més. Per tirar-li els trastos li vaig parlar de les mils pestes dels altres nois de la discoteca, hi havia un bigotut ignorant amb espasmes franquistes, un vell de plàstic provinent de Milà, un texà analfabet obsessionat amb els islàmics, i uns polonesos bàrbars que s'anaven emborratxant mentre la baba els hi queia dintre el vas de cervesa. No tenia rival, o més ben dit, em semblava que no tenia rival.

La noia llatina, que tenia el nom milanés de Yolanda, em va preguntar "I quines qualitats tens tu?", jo em vaig quedar encallat amb els defectes dels altres perquè pensava que al no fer res de mèrit a la vida, els errors dels demés em feien bo per una qüestió de comparació. La ballarina de Jarabe de Palo no va dubtar "no m'interessa la gent com tu que tapa totes les seves misèries en els errors dels altres, em sembla mesquí i d'una falta d'identitat alarmant per algú que es creu amb prou categoria com per anar treient pit per la discoteca, i sobretot tinc la sensació que et manca dignitat per acceptar que només et pots consolar amb les misèries dels altres". Vaig sortir de la discoteca amb el cap jup perquè el meu tic de suficiència masclista em portava a pensar que totes les ballarines eren estúpides, em vaig equivocar. Quan vaig arribar a casa em varen venir al cap uns versos de Gil de Biedma "Estás en España / y son lo mismo / los memos de tus amantes / y el bestia de tu marido". Jo era tant animal com ells.