Penitència

La penitència real té lloc quan un té penediment dels pecats i sobretot propòsit d'esmena, per tant, puc afirmar amb la boca petita que la justícia divina barcelonista m'ha atorgat la penitencia fubolística per pronosticar amb tota seguretat que el Barça cauria eliminat de les semifinals de la Champions League. Una vegada més em vaig deixar portar per les ombres del món dels falsos espectres sensorials, que em cridaven dintre meu la possibilitat d'una derrota barcelonista contra el Chelsea, i la veritat, n'estava convençut, a més, afegint-s'hi l'al.licient que si encertava podia anar treient pit, com em va acusar l'amic Marc, de dir que jo ja feia temps que havia dit que el Barça palmaria. És cert, em temptava moltíssim aquesta opció.

En el món del futbol un es deixa porta per la intuïció i per sensacions infundades, les mateixes que em donaven la seguretat que fa dos anys el Barça guanyaria la Lliga que es va endur el Madrid de Capello. També em vaig equivocar. La mateixa que em va portar a afirmar que l'Espanyol baixaria a segona, bueno... això encara s'ha de veure...

La qüestió és que vull demanar perdó només a una persona, a Don Andrés, perquè no vaig pensar amb ell, no creia que ell sol pogués girar una eliminatòria que durant 180 minuts s'havia girat d'esquena, no confiava que seria capaça de rebentar amb un sol xut tota la defensa canibalesca dels anglesos. Home de poca fe. Això és el que sóc. Demano perdó dels meus pecats i prometo no tornar-hi més perquè després gasto massa paper per eixugar-me el cul...

VISCA EL BARÇA!!!