El lector psicòleg

Estimats lectors/es, sou els meus psicòlegs/es i mai us podré agraïr prou l'atenció de llegir els meus traumes infantils i adolescents que afecten un pobre adult enamorat de l'impossible. El blog va començar com un divertiment, i fins a cert punt, com un acte de mimetisme amb el meu entorn, però amb el temps s'ha anat convertint en una font d'ingresos per part meva, perquè des de que escric diàriament he deixat d'anar al psicòleg i gastar-me cinquanta euros setmanals, que surtien dos cents al mes, i per tant, ja portaria pagats des de principis d'any 850 euros. He aconseguit deixar la meva necessitat d'acompanyar totes les dissertacions amb un cigar a la boca, i el Johnny Walker només serveix per donar gust al rostit dels diumenges. M'heu salvat, no d'una mort prematura, perquè mai he estat valent, ni tant sols per morir, però si d'una existència vulgar en una ciutat xovinista amb una alcadessa que és una figura deformada de la Martina Navratilova.

No sóc ric, ni tant sols tinc rellotge per valorar l'abstracció del temps, però us tinc a vosaltres, apreciats lectors, desitjades lectores, us tinc a vosaltres per seguir deixant en un dietari electrònic i públic, les pors escrites perquè vosaltres, amb valentia, les podeu escampar cap a l'espai infinit on van a parar totes les experiències amargues de les persones. Un dia us ho agraïré amb un pin en forma de pastanaga verda perquè és l'emblema d'aquells que paren el seu dia durant dos minuts per donar-me un cop de mà a saltar els obstacles de la vida. Moltes gràcies!