La mentida del progrés

Quan vaig llegir per sobre a Walter Benjamin em fa encantar la crítica que feia a la divinització del progrés tècnic com a forma única de progrés humà, i la paulatina equiperació que es feia entre l'home i la màquina. Benjamin va ser un visionari del gran fracàs del progrés, la bomba atòmica, i en ple segle XXI crec que les seves idees tornen a tenir bastanta vigència amb la importància que es dóna sobretot a Occident dels avanços tècnics com a exemple d'avenç humà, quelcom totalment fals i contrapruduent per la societat perquè moltes vegades, darrera la obsessió per trobar solucions a totes les malalties i l'intent d'allargar la vida humana al màxim, s'hi amaga un vertader problema de falta de comprensió de la nostra realitat com a éssers tridimensionals: matèria, psicologia i esperit. Ja no parlo dels espames que provoquen els aparells electrònics d'última tecnologia, que moltes vegades, i a mi el primer, ens creen un tipus de necessitats que ens retallen les nostres qualitats en el tracte humà, perquè no ens enganyem, és molt més fàcil dir que penses d'algú per telèfon que no pas cara a cara.
El progrés, mal viscut, retalla la naturalesa de la persona i ens automatitza una mica més per tornar-nos de la manera que ells volen que ens tornem. Progrés tecnològic no és progrés humà, és mentida.

Comentaris

Entrades populars