El somriure del Joker

Provinent de les profunditats intestinals del pallaso psicòpata, el soroll tenebrós del somriure del Joker t'obre de bat a bat les portes d'una mort sagnant que fa les delícies de l'homicida que mata per matar, no busca diners, ni honor, ni notorietat pública, sinó el domini incontrolable de la línia que separa la vida de la mort. La fresa descontrolada del seu riure, junt amb els seus desdoblaments de personalitats entre l'assassí humorístic i el pallasso furiós, et segueix retombant per les orelles quan et trobes caminant sol a altes hores de la matinada pels carrers deserts d'una gran ciutat on l'únic que passen són cotxe escopetejats perseguits per la nudesa amb que els deixa l'albada. Només tens por d'una cosa, mentre el riure paranoic es va acostant, saps perfectament que en Batman és un personatge de ficció i no tens cap sortida. Just en en aquell moment apagues l'Ipod perquè sóna la cançó Ciudadano cero d'en Sabina i tens por de ser la conseqüència de la causa.